Accés al contingut Accés al menú de la secció
Inici  > El Serra Húnter Programme (SHP, Pla Serra Húnter)  > La figura de Jaume Serra i Húnter
 

La figura de Jaume Serra i Húnter

Aquest pla de contractació de personal acadèmic rep aquest nom en honor al doctor Jaume Serra i Húnter, que fou el primer rector de la Universitat Autònoma de Barcelona (nom que rebé la Universitat de Barcelona durant la Segona República) i que el 1933 ja va trencar amb el sistema estatal rígid d'oposicions.


Jaume Serra i Húnter (Manresa, 1878 – Cuernavaca, 1943)

Jaume Serra Húnter

Llicenciat simultàniament en Dret i Filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, l'any 1913 obté amb 35 anys la càtedra d'Història de la filosofia, disciplina en què és una de les primeres figures d'Europa. A la Universitat de Barcelona, realitza una gran tasca en el camp de l'ensenyament i de l'organització acadèmica. En proclamar-se la Segona República, Serra i Húnter és nomenat degà de la Facultat de Lletres i, un mes després, rector de la universitat (1931-1933) que en aquella època rep el nom d'Universitat Autònoma de Barcelona. En aquest període, la universitat republicana dóna entrada a persones de “mèrit singular” que la institució escull en funció de llur autoritat científica i acadèmica. Així, sota el rectorat de Serra i Húnter, es modifica l'estructura docent per contractar catedràtics en funció del prestigi i per permetre la incorporació de professionals especialitzats a través de la figura dels professors lliures, a qui es concedeix la venia docendi perquè imparteixin classes en igualtat de condicions amb els funcionaris.

Paral·lelament a la seva gran tasca acadèmica, Jaume Serra i Húnter és membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans i de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. També desenvolupa una intensa activitat política que el porta a ser diputat al Parlament de Catalunya l'any 1932. En finalitzar la Guerra Civil, Serra i Húnter s'exilia, en un primer moment, a França, i posteriorment a Mèxic, on és membre del Consell Nacional de Catalunya fins a la seva mort, l'any 1943.


Data d'actualització: 17.12.2012