Accés al contingut Accés al menú de la secció
Inici  > El Serra Húnter Programme (SHP, Pla Serra Húnter)  > Objectiu i organització
 

Objectiu i organització

El Pla Serra Húnter (SHP, Serra Húnter Programme) té com a objectiu la incorporació a les universitats públiques catalanes de personal docent i investigador altament qualificat i amb mèrits homologables als dels estàndards internacionals.

L'SHP s'emmarca en el nou model de personal acadèmic que el Govern de la Generalitat de Catalunya promou per reforçar l'obertura social i la internacionalització de les universitats catalanes. L'SHP és, en aquest sentit, un instrument més al servei de les universitats amb l'objectiu final de consolidar Catalunya com el pol de coneixement del sud d'Europa.

L'SHP es proposa avançar cap a una estructura docent més flexible i internacionalitzada. El Govern de la Generalitat de Catalunya determina anualment el nombre de contractacions de professorat que poden efectuar les universitats, i aquestes decideixen les característiques dels contractes de l'SHP.

Les persones candidates que s'incorporen a l'SHP ho poden fer en les categories d'agregat "tenure-track", d'agregat permanent, de catedràtic "tenure-track" i de catedràtic permanent. L'SHP preveu que, per acord entre la universitat i la direcció acadèmica del Pla, es pugui pactar una retribució adequada als mèrits específics de la persona guanyadora del procés de selecció i del grau d'acompliment dels objectius establerts o s'adjudiqui un ajut per establir-se a la universitat corresponent.

En una primera fase de l'SHP –que es va desenvolupar durant el període 2003-2010–, es van contractar 428 professors i professores permanents. En aquesta segona fase, que es desplega durant el període 2012-2020, l'SHP preveu la incorporació d'uns 500 nous professors i professores. 


Organització

El Pla disposa d'una direcció acadèmica, que recau en una persona de reconegut prestigi, i d'un consell assessor integrat per acadèmics reconeguts. La direcció acadèmica, d'acord amb els rectors de les universitats, nomena les comissions avaluadores, que seleccionen les persones candidates a professor Serra Húnter.

La direcció acadèmica és l'encarregada de dirigir i coordinar el Pla, així com de garantir-ne la correcta execució. Anualment, la direcció del Pla elabora un informe de seguiment del seu desenvolupament, que presenta al Govern de la Generalitat de Catalunya i a les universitats. Pel que fa al consell assessor, té una funció d'assessorament, a més d'altres que li encarregui la direcció acadèmica. En el cas de les comissions avaluadores, són les responsables de seleccionar els millors candidats.

Consell assessor

Salvador Barberà

Salvador Barberà (Barcelona, 1946) és doctor en economia per la Universitat de Northwestern, catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de la Barcelona Graduate School of Economics (GSE), i promotor del consorci de recerca MOVE, que dirigeix des del 2009.La seva investigació s’ha centrat, dins del camp de l’economia pública, en l’estudi del disseny de mecanismes polítics i econòmics, i en especial dels procediments orientats a incentivar degudament els agents que participen en la presa de decisions col·lectives. Així, és un reconegut expert en teoria de l’elecció social, l’anàlisi de mètodes de vot i disseny constitucional.Va ser secretari general de Política Científica i Tecnològica del Ministeri d’Educació i Ciència (2004-2006) i primer director de la fundació ICREA (2000-2004). Entre altres distincions, és Fellow de la Econometric Society (1988), està en possessió de la Medalla Narcís Monturiol (2012) i del Premi Nacional d’Investigació Pascual Madoz en l’àrea de dret i ciències econòmiques (2010).

Jaume Bertranpetit

Catedràtic de biologia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Cap de grup del Programa de Biologia Evolutiva i Sistemes Complexos del Departament de Ciències Experimentals i de Salut de la UPF. Promotor de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE) (UPF-CSIC). El seu camp de recerca són els diferents aspectes de l’estudi de la variació del genoma humà i la diversitat: genètica de la població humana, evolució molecular, genòmica comparativa i la interacció entre la biologia evolutiva humana i altres camps, incloent-hi la medicina, la genètica de malalties complexes i la genètica estadística, entre d’altres. La seva recerca recent se centra sobretot en l’empremta de la selecció natural en el genoma humà i el camp emergent de la biologia de sistemes evolutius, i la relació entre les xarxes moleculars i l’adaptació. Ha publicat més de 320 articles de recerca. Membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans i de diverses organitzacions internacionals. Director de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) fins al 2014. Medalla Narcís Monturiol (2015). 

Luisa Cabeza 

Catedràtica d’enginyeria tèrmica de la Universitat de Lleida, on encapçala el grup de recerca GREA. Enginyera química per l’Institut Químic de Sarrià (1992), enginyera industrial (1993), màster de gestió industrial (1995) i doctora en enginyera industrial (1996) per la Universitat Ramon Llull. Postdoctorada a l’Eastern Regional Research Center de Filadèlfia (Estats Units). S’incorpora a la Universitat de Lleida el 1999. Els seus interessos de recerca són l’emmagatzematge d’energia tèrmica, l’eficiència energètica i les energies renovables, així com els edificis i les aplicacions industrials. És molt activa en diversos grups de treball de l’Agència Internacional de l’Energia, és membre del comitè de direcció de la European Technology and Innovation Platform on Renewable Heating and Cooling, i ha participat en l’informe especial sobre energia renovable del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic. És autora de més de 240 publicacions. Ha rebut la Medalla Narcís Monturiol (2012) i el Premi ICREA-Acadèmia (2012).

Ernest Giralt 

Catedràtic de química orgànica de la Universitat de Barcelona. Encapçala un grup de recerca a l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), al Parc Científic de Barcelona, on és el cap del Programa de Química i Farmacologia Molecular. Llicenciat en química (1970) per la Universitat de Barcelona, Diplôme d’Études Approfondies de Chimie Organique (1974) per la Université de Montpellier i doctor en química (1974) per la Universitat de Barcelona. Catedràtic a la Universitat de Barcelona des del 1986. El 1990 va ser professor visitant de la University of California, San Diego, i investigador associat al Scripps Research Institute de San Diego. Fa recerca en síntesi de pèptids i determinació d’estructura, amb vista a possibles usos terapèutics. És autor de 325 articles, deu patents, articles de revisió i tres llibres. Entre d’altres, ha rebut la Medalla Narcís Monturiol (1992), el Premi Leonidas Zervas (1994), la Distinció de Recerca de la Generalitat de Catalunya (2001), el Premi NMR, GRMN de la Reial Societat Espanyola de Química (2002) i el Premi i la Medalla Nacional de Investigación de la Reial Societat Espanyola de Química (2003).

Antonio Huerta 

Catedràtic de matemàtica aplicada de la UPC i director de l’ICREA. Enginyer de camins, canals i ports per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) (1983). Doctor per la Northwestern University (1987). Els seus interessos de recerca són els mètodes computacionals en ciències aplicades i enginyeria, els elements finits, la mecànica no lineal computacional, els fluxos de fluids, la convecció-difusió, l’estimació d’errors i l’adaptativitat i els models d’ordre reduït. Ha estat director del Departament de Matemàtica Aplicada III de la UPC i director de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de la UPC. A banda de la Northwestern University, ha visitat com a professor la Swansea University, l’École Centrale de Nantes, el Joint Research Centre de l’Istituto Superiore per la Protezione e la Ricerca Ambientale (ISPRA) i l’Institut Universitaire de France. Ha guanyat la Medalla Prandtl, el Premi Thomas A. Jaeger i és fellow de la International Association of Computational Mechanics. 

Genoveva Martí

Genoveva Martí (Barcelona, 1956) és doctora en Filosofia per la Universitat de Stanford. Actualment, és professora de recerca de l’ICREA en el departament de Lògica, Història i Filosofia de la Ciència de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona (UB). També és coordinadora del grup d’investigació LOGOS (Grup de Recerca en Lògica, Llenguatge i Cognició). Ha estat professora en les universitats de Washington (Seattle), Califòrnia (Riverside) i en la London School of Economics and Political Science.La seva activitat investigadora està centrada en la reflexió filosòfica sobre la relació entre les paraules del llenguatge i els objectes, que fa possible parlar sobre el món, representar-lo i transmetre informació.Ha estat distingida amb la Medalla Narcís Monturiol (2012) i és membre electa de la secció de Filosofia de l’Academia Europaea des del 2009.

Núria Sebastián Gallés

Catedràtica de psicologia de la UPF i vicepresidenta del Consell Europeu de Recerca. Doctora en psicologia experimental per la Universitat de Barcelona (1986). Postdoctorada pel Max-Planck-Institut i el Centre National de la Recherche Scientifique. Professora titular (1988) i catedràtica (2002) de la Universitat de Barcelona. El 2009 s’incorpora a la Universitat Pompeu Fabra. La seva recerca estudia l’aprenentatge i el processament del llenguatge, amb un èmfasi especial en les poblacions bilingües. Ha estat investigadora visitant en diversos centres, incloent-hi l’IRCS de la University of Pennsylvania, l’Institute of Cognitive Neuroscience del University College London i la University of Chicago. Va ser coordinadora del consorci Consolider Ingenio 2010 “Brainglot”. Recentment ha obtingut una advanced grant del Consell Europeu de Recerca (projecte Under Control). Encapçala el grup de recerca Speech Acquisition and Perception Group (SAP) del Center for Brain and Cognition de la UPF. Ha publicat més de 90 articles en revistes internacionals. Ha guanyat dos cops el Premi ICREA-Acadèmia (2008 i 2013). El 2012 va rebre la Medalla Narcís Monturiol. 


Data d'actualització: 17.12.2012